Image
Top
Navigation

COTO DE CAZA

El projecte Coto de Caza és d’aquests projectes que s’inicien i neixen sols, quasi en contra de la voluntat de l’autor, com exercici de reconeixement de l’evidència. El punt de partida van ser els cartutxos, trobats inesperadament en mig del bosc. No només els 8 fotografiats. El terra estava literalment cobert d’ells. Sempre m’ha fascinat com l’ús d’un objecte comporta l’alteració del mateix. Com la seva aparença es veu alterada per la funció per a la que han estat creats. Hi ha alguna cosa viva en aquesta transformació. Alguns són d’un sol ús, cartutxos, llaunes. Modificats abruptament primer i pel pas del temps després. Altres ho són pel seu repetit ús. Em va sorprendre, en particular, les quatre puntes desgastades en diagonal d’una forquilla. Em vaig imaginar el costum dels menjars i menjars amb el gest repetit del seu propietari remenant el plat, formant, en el seu desgast, part involuntària d’ell ¿el menjar de sempre, el mateix tedi, l’avorrida necessitat d’alimentar-se, massa calent una altra vegada…?

A Coto de Caza van ser els cartutxos. Immediatament, les narració dels successos  esdevinguts es va presentar en mig del paisatge. Blau, fred, la solitud de l’alba. Només els implicats en els fets. No testimonis. Vuit envaït de rastres. Vuit que ja s’omple de memòria, amb el record dels subjectes: les víctimes. Aquestes o anteriors, però ja vistes, exhibides com trofeus i, com tots els trofeus, exemples de poder.  La història sempre es repeteix. Farsa o drama, els fils que uneixen les petjades teixeixen la història. Quasi involuntàriament, de la quietud del bosc surt un relat policíac.

Em va agradar descobrir que Philip K. Dick,  anys abans, el 1953, havia escrit el relat “Fair Game”, publicat com “Coto de Caza”. Aquí, el protagonisme recau en l’home culte, satisfet de si mateix, de la seva intel·ligència i del seu estómac, aliè a qualsevol plantejament de caça.

Crec que les dues narracions, diferents en els esdeveniments i en el rol dels protagonistes, tenen una semblança de fons: l’ús del poder. Víctima i botxí són papers canviants en la que només la prepotència es nega a admetre-ho. El relat de Philip K. Dick, carregat d’ironia cap a la nostra civilització, ens ho constata. Potser només es tracti de saber qui és l’altre.

_____________

© Fotografies Faustí Llucià
més informació: faustillucia.es

Textos Faustí Llucià
_____________

Exposició Biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles. Octubre 2013

Tríptic