Image
Top
Navigation

FANG

Mentre es discuteixen les polítiques migratòries a les més altes instàncies de la Unió Europea, a França milers de refugiats continuen malvivint en les anomenades jungles, suposats camps de refugiats en què les condicions de vida són molt lluny de poder ser considerades mínimament dignes.

La situació a Dunkerque, la jungla menys coneguda, demostra l’absoluta vulnerabilitat dels refugiats que arriben a Europa cercant una vida millor.

Calais és el camp de refugiats més tristament famós als mitjans de comunicació. Amb 6.000 refugiats sirians, iraquians, afgans, sudanesos i eritreus, ha esdevingut l’exemple més punyent de la incapacitat d’alguns governs europeus de gestionar la crisi migratòria més important que ha viscut el Vell Continent des de la II Guerra Mundial. Amb prou feines a mitja hora en cotxe hi un altre camp no tan cèlebre i mediàtic, on la situació encara és més alarmant: Grande-Synthe, a Dunkerque. Aquesta és la visió de Jordi Oliver, com a fotògraf i voluntari, del que va passar en aquests camps durant els anys 2015 i 2016.

Jordi Oliver
——————————————————————————————————–
Exili. L’etern retorn

La fi com a principi. L’adéu com a preludi d’una benvinguda suspesa. L’enyorança coberta d’una esperança coixa i cega. I tot plegat supurant una pluja de fang, puntual i impacient, que no cessa mai en la seva incertesa. Una experiència vital mil vegades escrita i no per això menys lúcida, menys devastadora. L’exili, la cerca de refugi, el passat com a infern i el present com a purgatori, el futur com a insolents punts suspensius. La ferida que els refugiats han obert a Europa no és nova, no és desconeguda; és antiga i ens acompanya des de les primeres albors de la civilització. Tots hem estat, en algun moment, refugiats.

Poetes, escriptors i periodistes es van quedar sense arrels i van conservar únicament les seves paraules per aplanar el camí. Ells van donar verb a aquest sentiment. Jordi Oliver li atorga imatges. Fotografies que centren l’etern problema en l’aquí i en l’ara, que conviden a la reflexió, però també a l’acció. Mostren i remouen, acompanyen i empenyen, respecten i trenquen. El fotògraf s’endinsa en la realitat amb una comprensió infinita, però alhora amb l’objectiu de desvetllar consciències, de provocar reaccions.

En aquesta cruïlla de camins entre documentar el present i lluitar per un futur diferent és on s’estableix el diàleg amb la poesia. Les paraules dels qui van ser-hi com a far per assolir el destí. I les imatges com a document viu, com a passaport al coneixement, com a revulsiu contra el costum de mirar cap a una altra banda. Més enllà del retrat hi ha la vivència, i més enllà de la vivència, la nostra història.

Marga Durá, periodista

_____________

© Fotografies Jordi Oliver
més informació: www.jordioliver.com
_____________

Exposició Biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles. Octubre 2017

Publicació