Image
Top
Navigation

2019 Israel Ariño i Clara Gassull

LA GRAVETAT DEL LLOC

La gravetat del lloc és fruit d’una residència que Israel Ariño va dur a terme al Domaine de Kerguéhennec, a la Bretanya francesa. Materialitzat en una publicació que ja ha arribat a la seva segona edició a través de Fotointerpretacions, el projecte es presenta aquí en una exposició que teixeix les fotografies de l’autor amb les escultures de Clara Gassull i escrits de Perejaume.

Va assenyalar Perejaume ―que fa anys que investiga sobre els límits discutibles i difusos entre natura i obra artística ― el pes del món, per apuntar que, més enllà de qualsevol qualificació o jerarquia, cada pedra és digna. Tant el lloc com nosaltres ens nodrim de la vinculació física i emocional dels nostres respectius cossos. Recollides per Ariño, les seves reflexions van aportar el punt de partida per a una recerca infatigable del que es troba per sota la pell d’un paisatge com el del Domaine de Kerguéhennec, un centre d’art a l’aire lliure que bull d’activitat al llarg del dia a causa dels visitants i vianants locals que passegen entre les seves escultures i els viaranys del seu bosc.

La primera trobada amb el lloc, un lloc com qualsevol altre, suposa l’etapa més incerta en la gènesi d’un imaginari. Davant el vel opac que encobreix el paisatge, la mirada opta per allunyar-se de la llum del dia. Al crepuscle, evoca l’ordre d’un altre món. La nit facilita el reconeixement. No es tracta tant d’aixecar el vel com de submergir-s’hi. Amb ulls segellats i en absència de llum, es repeteixen les passes d’un cec en un intent d’immersió incondicional en el temps i l’espai. Arrecerada rere el dens mur de l’arbrat, la mirada segueix una llum escassa i tènue que revela lentament una imatge fantasmal, impregnada d’experiència.

Aquest és probablement el primer projecte en què Ariño es lliura del tot a l’esperit del lloc. D’índole poètica, totes les seves faules paisatgístiques anteriors ―publicades majoritàriament per Ediciones Anómalas, l’editorial que codirigeix juntament amb Montse Puig― exploraven l’espai sense deixar de conservar les fissures del que és perceptible i raonat. En canvi, aquí la mirada levita i es lliura a la densitat inapel·lable del lloc, a les seves planúries tenebroses i a les ombres de les ànimes que l’han habitat.

La gravetat del lloc desemboca en una experiència summament sensorial, equivalent a la d’un somnàmbul. En la superfície grisosa d’aquestes fotografies es projecta un univers d’un pathos vuitcentista, on la foscor vacil·la en el llindar dels temps i les formes. La natura plàcida i enigmàtica, els personatges alentits, les restes auràtiques de presències passades… Tots ells són actors de l’indesxifrable que conviden a una visió de somni i al·lucinació ―un mer miratge del que podria haver estat aquella nit tèbia.

En tàndem amb les escultures d’elements naturals que Clara Gassull va fer després de la primera culminació del projecte en forma de llibre, la fragilitat de les emocions s’inscriu en la plasticitat de l’espai. Es reflecteix en la fascinació hipnòtica que genera una branca que gira al voltant de si mateixa; en l’espessor d’uns volums rocosos ―restes de temps geològics passats― que contraresten la llum de la lluna; en les irisacions irrepetibles d’un cercle de fulles que baixa cap al centre de la terra. Finalment, la mirada s’obre pas en la foscor, i fuig cap endavant.

Natasha Christia

_____________

© Fotografies Israel Ariño.
© Escultures Clara Gassull

més informació:
www.israelarino.com
www.claragassull.com

©Textos Perejaume.
Paraules locals.Tushita edicions.
_____________

 

Exposició Biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles. Novembre 2019

Publicació