2012 CARME MASIA

L´ELOGI DE L´ OMBRA
Junichirô Tanizaki

“… no està feta per a ser vista d’una sola vegada en un lloc il·luminat, sinó per a ser endevinada en algun lloc fosc enmig d’una llum difusa que, per instants, va revelant un detall o un altre” (J. Tanizaki). 

… I aquí la càmera (obscura) pot ser un eficaç aliat d’aquest procés de descobriment gradual.

La mirada de Carme Masiá, feta primer enquadrament, feta voluntat de captura després, feta fixació de la forma a la fi, s’encarna a través d’un procés de bombardeig de partícules que va desvetllant a poc a poc els detalls (llunyana ja, ai, l’època de l’aparició demorada en el paper que surava en el líquid amniòtic de la cubeta).

Formes suaus, ombres, fum, transparències, boires, reflexos, escumes, ecos d’una imatge. Velen gases, mampares, cortines, núvols, la lluentor de l’aigua, el sol davant de l’objectiu, la sorda resplendor de les ciutats o la llum vacil·lant d’una espelma.

La mirada, tranquil·la, es perd en el joc dels plànols superposats, o en l’enganyosa senzillesa de l’espai nu i, així, va desvetllant objectes, persones glaçades enmig de l’acció o del somni, presències absents a les habitacions buides (la diminuta cuina!).

Només perviu la llum en els ulls dels nens.

José Antonio Millán

Exposició, Biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles. Octubre 20112

Publicació

© Fotografies Carme Masia
Elogi de l’elogi d’una ombra, Angle Editorial